viernes, 11 de julio de 2008

eth temps e eth sòn silenci

creigui que sabi apreciar eth valor dera amistat
mès çò que reauments me hè a sénter viua
ei era perfècta companhia que tròbi
quan sò soleta damb arren e damb arrés

5 comentarios:

Joan de Peiroton dijo...
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
Joan de Peiroton dijo...

I a viatges que vau més demorar damb un gat que non pas en companhia d'auta gent. A mes, damb aumens un gat, non te pòs pas díder reaument soleta, vertat?

優次 (Yuji) dijo...

Èster solets que mos da era oportunitat de soscar e de créisher. Mès, entà jo, es rebrembi que me hèn pensar que vertadèraments sò viu que son es passadi plegat damb quauquedegun. Totun, qu'ei essenciau auer un temps solet ^^;

Anónimo dijo...

Guarde, un gat. Me shauten es gats. Encara que preferisqui es cans. =D

Anónimo dijo...

Quina gràcia! Aquerò ei ath costat de casa mia e aqueth eth gat dera mia abuela!
M'a ensenhat eth tòn blog ma cosia, quina ilu! ^^