jueves, 8 de mayo de 2008

dubtes e pòurs

un dia eth mèn "abuelo" m'ensenhaue a anar damb biciclèta
me didie que guardèssa tostemp tà deuant "cap a on vulguis anar"
encara ac hèsqui ara, damb bici o sense, tostemp que m'a anat ben

1 comentario:

Anónimo dijo...

Voi, de manièra fòrça oficiau, protestar auprès de la magnifica dauna d’aqueth blòg, non mens magnific. Un còp lejut lo messatge d’abans d’aqueste, qu’èi volut méter en pratica çò que nos i èra escrivut. Qu’ei sajat d’anar tà l’endarrèr de bicicleta, una manièra de viatjar tà darrèr, qué. He ben, n’ac tornarèi cap jamès hèr. Qu’ei perilhós, aquerò, sustot quan sajas d’anar pujant en contra deu penent. E mes encara quan la tua bicicleta e’s perd los frens durant la devarada . B’assaja doncas de contunhar de mirar cap a l’endavant de manièra serena en aquera condicion, m’ac diseràs ! Lo dobte e la pòur, no’i pòts cap escapar.

Qu’èi getat un punet dens Garona dab consignas de gahar l’arriu amont, denquia Vielha. Non sai se nadar a contra-corrent serà meslèu viatjar tà davant o tà darrèr. En tot cas, qu’ei tà tu, berogina.